Pera

La pera prové de la perera (Pyrus communis), arbre caducifoli de la família de les rosàcies a la qual també pertanyen la pomera, el nesprer, el cirerer, el codony, etc. Els perers són arbres de mida mitjana que poden arribar fins als 17 metres d’alçada amb un port sense poda en forma piramidal. Les flors d’aquest arbre són blanques i, pel que fa a les fulles, aquestes són alternades i simples d’entre 2 a 12 centímetres de llarg.
La pera, fruit en pom, té formes molt variables: pot semblar des d’una poma fins a una llàgrima. La textura i color, des del groc fins al verd passant pel vermell i el bru, canvien segons la varietat. De la mateixa manera, la mida i el pes varien des de petites peres poc més grans que una figa fins a peres de 200 grams.
Les peres són dolces i toves quan són madures, i com que són força sucoses el sabor es veu accentuat. Si aquestes encara són verdes, ens trobem amb una polpa dura, àcida i astringent.

Informació nutricional: 

El primer que cal destacar dels valors nutritius de la pera és el gran contingut en aigua, que en facilita la digestió i, per tant, una assimilació ràpida dels nutrients que conté. D’aquesta manera, la pera és molt recomanable per a persones a les quals es recomana veure molta aigua, alhora que té un efecte de neteja intestinal que soluciona el trànsit intestinal lent i altres alteracions digestives. A aquestes virtuts cal sumar l’aportació important de fibra d’aquesta fruita.
Pel que fa als oligoelements que conté la pera, com el potassi, el sodi, el coure, el zinc, el calci i el potassi, s’ha de dir que es troben en proporcions idònies per tal que el nostre metabolisme els assimili. Aquests elements són especialment interessants perquè ens ajuden a eliminar metalls pesats altament tòxics com el plom o el mercuri.
La pera és molt rica en àcid fòlic, important per al creixement i la formació de cèl•lules sanguínies. Aquesta vitamina del complex B és imprescindible per a la síntesi de l’hormona de la felicitat. També conté abundant potassi, important en l’eliminació de líquids, i vitamina C, indispensable per al sistema immunitari.
En cas de diarrea, no s’han de consumir peres en excés. Tampoc convé que les dones embarassades en mengin en excés, ja que el nadó podria desenvolupar una carència de determinats nutrients.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 83,71 g; Fibra: 3,1 g; Sucre simple: 9,8 g; Glúcids: 15,56 g; Proteïnes: 0,38 g; Lípids: 0,12 g; Potassi: 119 mg; Fòsfor: 11 mg; Calci: 9 mg; Magnesi: 7 mg; Sodi 1 mg; Ferro: 170 mcg; Coure: 82 mcg; Zenc: 100 mcg; Vitamina C: 4,2 mg; Vitamina A: 23 UI; Energia: 58 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Una vegada més, i amb més raó tractant-se d’una fruita tan sucosa, si es vol gaudir amb tota plenitud dels sabors, les textures i les aromes d’aquesta fruita és recomanable consumir-la sense gaires condiments ni acompanyaments.
La pera, com moltes altres fruites, pot participar tant en amanides verdes com de fruites, de la mateixa manera que també es pot utilitzar cuita com a acompanyament de segons plats. Destaca la bona combinació amb plats de caça.
D’altra banda, si ens centrem en els postres, la pera es pot elaborar i utilitzar d’incomptables maneres. És molt comú utilitzar-la per elaborar compota, però també és molt atractiva combinada amb xocolata o canyella, cuita al forn o crua en macedònia. També, si es liqüen constitueixen fantàstics sucs combinables amb multitud d’ingredients. La combinació de peres amb fruits secs és ideal per a treure la gana entre hores.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Desembre
Comparteix Comparteix-ho!