Pebrot

CERCADOR DE PRODUCTES

Pebrot

La pebrotera (Capsicum annuun) és una planta anual, de 40 a 100 cm d'alt, de fulles ovades o àmpliament lanceolades. Les flors d’aquesta hortalissa són blanques, solitàries, rotàcies o quinquelobulades, i els fruits, els pebrots, en baia buida, grossos i de color vermell un cop madurs.
La família de les solanàcies inclou al voltant de setanta-cinc gèneres i unes dues mil tres-centes espècies de plantes, poques de les quals són comestibles. Entre les comestibles es troben el pebrot, el tomàquet i l'albergínia, de gran rellevància en l'alimentació.

Informació nutricional: 

El principal component del pebrot és a l'aigua, seguit dels hidrats de carboni, cosa que el converteix en una hortalissa amb una baixa aportació calòrica. És una bona font de fibra i conté poques proteïnes i greixos.
Quant al seu contingut en vitamines, els pebrots són molt rics en vitamina C, sobretot els de color vermell. De fet, n'arriben a contenir més del doble de la que es troba en fruites com la taronja o les maduixes. També és destacable el seu contingut de provitamina A.

Valors nutricionals (per 100 g)

Aigua: 90,7 g; Proteïnes: 1,4 g; Lípids: 0,3 g; Hidrats de carboni: 7,1 g; Fibra: 1,7 g; Fòsfor: 30 mg; Calci: 13 mg; Ferro: 0,6 mg; Potassi: 210 mg; Vitamina A: 4.450 UI; Vitamina C: 131 mg; Calories: 31 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

El pebrot s’ha convertit en un dels ingredients essencials de la dieta mediterrània. L’aroma, la textura i la versatilitat d’aquesta hortalissa a la cuina l'han dut a erigir-se com un dels grans indispensables en les nostres receptes més tradicionals. Des d'amanides, guisats, gaspatxos o arrossos fins a guarnicions de carns i peixos, el pebrot aporta als plats un sabor únic.
A taula, es consumeix sencera o trossejada; natural, en salmorra o en vinagre. Però hi ha altres varietats que s’utilitzen com a condiment o colorant i, fins i tot, com a elements ornamentals.

Inici de temporada: 
Juny
Final de temporada: 
Novembre
Comparteix Comparteix-ho!