Nap

El nap (Brassica napus) ha sigut durant molt temps un aliment bàsic per als europeus, principalment en èpoques anteriors a la introducció de la patata.
Com la col, pertany a la família de les crucíferes. És una planta anual o biennal, erecta, i amb una arrel engrossida que constitueix la carn que consumim; l’arrel principal allargada es troba per sota de l’arrel engrossida, és prima i d’uns 10 cm de llargada. De fulles fesades i de marge fistonat, semblants a les de la mostassa, creixen directament sobre la part superior, quasi sense coll. Quan es deixa prou temps per desenvolupar la tija floral, produeix flors grogues.
Generalment la pell i la carn del nap són blancs, excepte els 1-3 cm superiors, els quals com que sobresurten del sòl queden exposats a la llum solar i adquireixen un color porpra o roig.

Informació nutricional: 

El nap és una hortalissa que, a causa de l’alt contingut en aigua i el baix contingut en hidrats de carboni i proteïnes, té una aportació calòrica escassa. Per contra, és una bona font de fibra.
Cal destacar el contingut en vitamina C del nap, que li atorga un potent poder antioxidant i intervé en la formació d’ossos, dents i glòbuls vermells, a més de ser indispensable per al sistema immunitari i la salut mental. Pel que fa al contingut de minerals, el nap ens aporta quantitats interessants de calci i fòsfor, que, a més d’intervenir en la formació de dents i ossos, ens millora la capacitat de concentració. També cal anomenar el contingut en potassi del nap, que ajuda a regular l’equilibri d’aigua dins i fora les cèl•lules i és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós.
Si se’n consumeix la fulla, l’aportació nutritiva es considera doblada.

Valors nutricionals:

Aigua: 90,5 g; Proteïnes: 1,12 g; Lípids: 0,24 g; Glúcids: 7,77 g; Tiamina: 60 mcg; Riboflavina: 50 mgc; Vitamina C: 61 mg; Calci: 46 mg; Fòsfor: 50 mg; Ferro: 0,5 mg: Energia: 39 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

El nap té un gust semblant a la col però més dolç. Normalment es menja pelat i bullit, tot i que algunes varietats de nap es poden menjar crues i resulten molt gustoses.
Tot i que es pot menjar en amanida, el nap normalment forma part d’estofats o es consumeix bullit com a acompanyament, ja que la textura i el gust suau d’aquesta hortalissa sempre són agradables per acompanyar arrossos i llegums o carns i peixos.
El que fa a les fulles, es poden consumir de manera similar als espinacs o crues, en amanida.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre
Comparteix Comparteix-ho!