Meló

CERCADOR DE PRODUCTES

Meló

La melonera (Cucumis melo) és una planta anual, de tiges ajagudes i híspides, amb fulles orbiculars o reniformes, cordades i lleugerament lobulades. Desenvolupa unes flors grogues que poden ser masculines femenines o hermafrodites. Pertanyent a la família de les curcubitàcies disposa d’un sistema d’arrels molt abundant i ramificat. De creixement ràpid, algunes arrels poden arribar una profunditat de 120 cm. El seu desenvolupament pot ser reptant o enfiladís.
La forma del meló és variable, pot ser esfèrica, ovalada o allargada com una pilota de rugbi. El seu pes oscil•la entre els 800 grams i els 4 quilos, tot i que algunes varietats poden superar els 10 quilos.
La polpa pot ser blanca, groga, cremosa, ataronjada, salmonada o verdosa, de la mateixa manera que la pell pot ser blanca, grisa, verdosa o groga i de textura llisa, rugosa o reticular.

Informació nutricional: 

L’àmplia gamma de grocs de la polpa del meló evidencien que és una fruita amb alt contingut amb carotens, que l’organisme transforma en vitamina A. Alhora, els carotens estimulen la síntesi de la connexina, molècula responsable de la formació dels canals per on passen els nutrients de la sang fins a les cèl•lules cerebrals i nervioses, i que estimulen la intel•ligència.
Aquesta fruita també aporta grans quantitats de piridoxina (vitamina B6), la qual treballa diàriament per a la síntesi proteica i converteix l’albúmina a la seva forma utilitzable. També conté molta niacina (vitamina B3, necessària per la respiració cel•lular), àcid fòlic (participant del creixement, la formació de cèl•lules sanguínies i per a un cabell sa), ferro (vital per l’aportació d’oxigen a les cèl•lules), i manganès (beneficiós per al cervell i els nervis, per a una bona activitat sexual i el manteniment de la líbido i per a una bona pigmentació del cabell).
A aquests valors nutritius val la pena afegir altres avantatges de consumir el meló: efecte rejovenidor, enfortiment d’ossos i dents, i protecció de les mucoses de tot el cos davant virus, bacteris i altres perills.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 91,2 g; Proteïnes: 0,7 g; Greixos: 0,1 g; Hidrats de carboni: 7,5 g; Fibra: 0,3 mg; Calci: 14 mg; Fòsfor: 16 mg; Ferro: 0,4 mg; Potassi: 12 mg; Vitamina A: 251 UI; Energia: 30 kcal; Tiamina: 0,04 mg; Riboflavina: 0,03 mg ;Niacina: 0,6 mg; Àcid ascòrbic: 33 mg.

Aptituds gastronòmiques: 

El meló, juntament amb la síndria, són un regal de la naturalesa. De fruit consumit principalment en fresc, el meló també s’utilitza tant en l’elaboració de dolços com, en el seu estadi de fruita dolça, utilitzat per a la preparació d’adobats. En algunes ocasions els melons són utilitzats industrialment per elaborar conserves i congelats.
El seu caràcter sucós treu la set com la gasosa i la dolçor és comparable a una teula de xocolata, però cal afegir que és molt més sa que aquests productes industrials.
Una tall de meló ja és per si mateix unes postres a gaudir, per la seva dolçor i frescor, al llarg de tot l’estiu fins a setembre. També acompanyat amb fins talls de pernil salat constitueix un entrant idoni per la dieta estiuenca. Aquestes dues combinacions ens poden donar una idea de la versatilitat en la preparació i consum d’aquesta fruita.
Així doncs, tot i ser ideal com a postres, el meló es pot incloure com a ingredient en amanides o com a aperitiu macerat amb suc de llimona, licor de fruites, brandi, xerès o porto. Amb un pessic de pebre, és una excel•lent guarnició per a carn, foie i pollastre rostit.

Inici de temporada: 
Agost
Final de temporada: 
Setembre
Comparteix Comparteix-ho!