Alfàbrega

L’alfàbrega o aufàbiga (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual de creixement baix, d’entre 40 i 60 centímetres. Les seves fulles herbàcies són amples i d’entre 3 i 5 centímetres de longitud, lleugerament peciolades, oposades i de textura sedosa; són simples i oblongues, de color verd llustrós a l’anvers i una mica més clares al revers. És al revers on es troben les glàndules responsables de l’aromaticitat d’aquesta planta. L’alfàbrega té una tija erecta i ramificada des de la base, arrodonida per sota i quadrangular per la part superior. Té borrissol que li recobreix tota la superfície. Les flors de l’alfàbrega s’agrupen de manera poc densa i són tubulars i de color blanc, rosa o violeta.
Mentre la majoria de tradicions europees la considera un símbol de Satanàs i a l’antiga Grècia representava l’odi, la desgràcia i la pobresa, actualment a Itàlia és símbol de l’amor.

Informació nutricional: 

L’alfàbrega és rica en metilcavicol, linaleol, cineol i eugenol, als quals cal sumar les saponines que la composen. Aquestes essències la doten de propietats digestives, aperitives, espasmolítiques i carminatives. D’aquesta manera, l’alfàbrega és indicada per a digestions lentes i pesades, espasmes de l’aparell digestiu, tos convulsiva i migranyes.
Aprofitant les seves propietats analgèsiques, vulneràries i antisèptiques, també té usos d’aplicació externa sobre ferides, èczemes i miàlgies.
S’ha de tenir en compte que les essències de l’alfàbrega poden produir irritació de les mucoses.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 92,1 g; Hidrats de carboni: 2,7 g; Fibra: 1,6 g; Proteïna: 3,2 g; Calci: 177 mg; Magnesi: 64 mg; Fòsfor: 56 mg; Potassi: 295 mg; Sodi: 4 mg; Ferro: 3,2 mg; Vitamina A: 5.275 UI; Vitamina C: 18 mg; Energia: 23 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

L’alfàbrega és sovint utilitzada en la cuina mediterrània en amanides, sopes de verdures, salses i també en guisats de qualsevol tipus de carn. Les fulles picades serveixen per condimentar amanides, arrossos, pastes, sopes, bolets, ous, carns i per elaborar la famosa salsa pesto.
Per utilitzar la fulla fresca s’ha de tenir en compte que té una olor molt forta i un gust picant que recorda el pebre. D’altra banda, la planta seca s’assembla al curri, i pot agafar també un gust anisat.
L’alfàbrega també es pot trobar en forma d’infusió.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Agost
Comparteix Comparteix-ho!