Fruites

Síndria

La sindriera (Citrullus vulgaris) pertany a la família de les curcubitàcies, la qual inclou unes 850 espècies de plantes herbàcies que produeixen fruits generalment de grans mides i protegits per una pell dura.
És una planta anual, de tiges postrades entre 1,5 i 5 metres i cobertes de pèls que la fan molt aspra, de fulles lobulades i flors grogues. Amb un sistema radicular ampli i superficial però amb una arrel principal que pot arribar a profunditzar força en el terreny.

Informació nutricional: 

El vermell intens de la polpa de la síndria evidencia que és una fruita amb alt contingut en carotens, els quals l’organisme transforma en vitamina A. Alhora, els carotens estimulen la síntesi de la connexina, molècula responsable de la formació dels canals per on passen els nutrients de la sang fins a les cèl•lules cerebrals i nervioses, i que estimulen la intel·ligència.
Aquesta fruita també aporta grans quantitats de piridoxina (vitamina B6), la qual treballa diàriament per a la síntesi proteica i converteix l’albúmina a la seva forma utilitzable. També conté molta niacina (vitamina B3, necessària per la respiració cel·lular), àcid fòlic (participant del creixement, la formació de cèl·lules sanguínies i per a un cabell sa), ferro (vital per l’aportació d’oxigen a les cèl·lules), i manganès (beneficiós per al cervell i els nervis, per a una bona activitat sexual i el manteniment de la líbido i per a una bona pigmentació del cabell).
A aquests valors nutritius val la pena afegir altres avantatges de consumir el meló: efecte rejovenidor, enfortiment d’ossos i dents, i protecció de les mucoses de tot el cos davant virus, bacteris i altres perills.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 92,6 g; Proteïnes: 0,5 g; Greixos: 0,2 g; Hidrats de carboni: 6,4 g; Fibra: 0,3 g; Calci: 7 mg; Fòsfor: 10 mg; Ferro: 0,5 mg; Sodi: 0,1 mg; Potassi: 100 mg; Vitamina A: 590 UI; Tiamina: 0,03 mg; Riboflavina: 0,03 mg; Niacina: 0,2 mg; Àcid ascòrbic: 7 mg; Energia: 26 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Juntament amb el meló, la síndria és un regal de la naturalesa. Però a diferència d’aquest, la síndria no és gaire apta per elaborar plats culinaris, ja que un cop tallada es fa malbé ràpidament i la polpa es torna aquosa i farinosa. Així doncs, la majoria d’usos que es dóna a la síndria tenen a veure amb els postres. A causa del potent sabor dolç i el poder refrescant d’aquesta fruita, s’utilitza per preparar sorbets, gelats i sucs acompanyats de sucs de taronja o de llet. També es pot fer melmelada amb algunes varietats de síndries. Tot això sense oblidar la senzilla delícia de menjar-la sola, lleugerament freda.
Tanmateix, hi ha alguna recepta molt destacada a l’estiu, com el gaspatxo de síndria o l’amanida de fruita presentada dins la mateixa pell de la síndria. A més, combina meravellosament amb menta o alfàbrega
Les llavors de la síndria es poden torrar i menjar com a fruit sec.

Inici de temporada: 
Juny
Final de temporada: 
Setembre

Raïm

La vinya és una de les primeres plantes que va cultivar la humanitat, ja des de temps prehistòrics, i va jugar un paper clau en l’economia de les civilitzacions antigues. Els grecs i romans cultivaven la vinya i ambdues civilitzacions van desenvolupar en gran mesura la viticultura. Després de la seva mitificació per part del cristianisme, el cultiu va experimentar un increment que ha perdurat fins als nostres dies.

Informació nutricional: 

El raïm alleuja l’estrenyiment i neteja els ronyons (té un efecte desintoxicant), la bufeta (efecte diüretic) i les vies urinàries (capta els lípids), gràcies a la seva pell rica en fibra. Contribueix, així, a perdre pes. També accelera el flux d’orina a través de ronyons, bufeta i vies urinàries eliminant bacteris i, d’aquesta manera, alleujant les inflamacions renals i vesicals.
El raïm conté totes les vitamines del complex B, excepte la B12, que són importants per al metabolisme dels hidrats de carboni i la salut del sistema nerviós i del cervell.
Un contingut baix de glucosa a la sang és la principal causa de cansament, nerviosisme i falta de concentració, d’aquesta manera, la fructosa que prové del raïm augmenta considerablement el nivell de sucre a la sang i contribueix al benestar general.
El raïm també és ric en àcid fòlic (necessari per a la formació de cèl•lules sanguínies) i vitamina C (necessària per al sistema immunitari). Conté en abundància manganès (bo per als ossos i la tiroides i nutrient del sistema nerviós), magnesi (que afavoreix la funció muscular i cardíaca) i potassi (que equilibra el contingut d’aigua cel•lular).

Valors nutricionals (per 100 g):

Hidrats de carboni: 15,8 g; Fibra: 0,8 g; Potassi: 250-320 mg; Magnesi: 8 mg; Calci: 4-17 mg; Vitamina B6 : 0,1 mg; Provitamina A: 3 mgc; Àcid fòlic: 16-26 mgc.

Aptituds gastronòmiques: 

El raïm, com moltes altres fruites, és un fruit molt versàtil característic per la seva dolçor. Com a fruita fresca, es pot gaudir sol o acompanyat en forma de macedònies, batuts i una multitud de postres com pastissos de fruita o de formatge. Ara bé, també es pot afegir al plat combinat amb formatge, per exemple donant un toc especial a una amanida.
Un subproducte molt conegut i apreciat del raïm és el most: suc de raïm sense fermentar (i per tant sense alcohol), que conserva les propietats naturals del raïm.
El raïm en forma de panses, certes varietats de raïm assecat, són un bon aperitiu que generalment van mesclats amb fruits secs o musli. També s’utilitzen a la cuina en nombrosos productes de rebosteria i pastisseria gràcies a la seva dolçor. Podem trobar panses també en algunes receptes salades com per exemple acompanyant cigrons amb ou dur o espinacs i bledes amb pinyons.
Les fulles es poden menjar bullides, per exemple embolcallant arròs.

Inici de temporada: 
Juny
Final de temporada: 
Octubre

Pruna

El Baix Llobregat destaca per la seva producció de prunes de diferents varietats, d’entre elles els miravolants, que es caracteritzen per la seva maduració primerenca, ens ofereixen el plaer de la seva degustació des de bon començament de l’estiu.

Informació nutricional: 

Degut a que aquesta fruita conté totes les vitamines del grup B, menys la vitamina B12 i la biotina, les prunes són el millor estimulant del metabolisme dels hidrats de carboni el qual actua sobre l’agilitat mental, el rendiment general, i la superació de l’estrès i nervis. Reforcen el cor i el sistema immunitari. Això és degut a que el conjunt del complex B és molt més útil que si aquestes vitamines es troben de forma aïllada, només d’aquesta manera les vitamines del complex B exploten el seu potencial real.
Les prunes tenen un alt contingut en zinc i ajuden a equilibrar el contingut de coure a l’organisme, fet important aquest últim ja que el seu excés provoca inestabilitat emocional en forma de depressió, excitabilitat i intranquil•litat.
S’ha de destacar que a la pell de la pruna hi trobem àcids grassos poliinsaturats que eviten la deshidratació de la membrana cel•lular de les cèl•lules del nostre organisme de tal manera que bloquegen l’entrada de bacteris.
El seu alt contingut en fibra neteja l’intestí i ajuda en cas de trànsit intestinal lent.

Valors nutricionals (per 100 g):

Hidrats de carboni: 11 g; Fibra: 2,1 g; Potassi: 190 mg; Magnesi: 8 mg; Calci: 14 mg; Vitamina C: 3 mg; Provitamina A: 21 mcg; Vitamina E: 0,7 mg; Energia: 45 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

La varietat de la pruna determina el seu sabor característic. Si es volen diferenciar pel seu sabor, normalment es distingeix en quatre tipus de prunes: les prunes grogues tenen un sabor àcid; les vermelles tenen un sabor més dolç que les grogues; les negres són les més adequades per cuinar; i les de pell verda es caracteritzen per la seva dolçor.
La pruna és una de les fruites més desitjades a l’estiu gràcies a la seva dolçor, frescor i al seu caràcter sucós.
Segons quina sigui la varietat és més aconsellable menjar-les crues o utilitza-les per elaborar compota, mousse o melmelada.
Les prunes seques són molt energètiques i és per això que es poden combinar com a aliment energètic amb muesli o fruits secs en casos de esforç en l’esport. També s’utilitzen les prunes seques en molts plats de carn i aus com a condiment. El seu gust agredolç resulta idoni per aquest tipus de plats ja siguin senceres o en forma de salsa.

Inici de temporada: 
Juny
Final de temporada: 
Agost

Préssec

El presseguer (Prunus persica), de la família de les rosàcies, és un arbre fruiter caducifoli de fins a 6 metres d’alçada, de fulles lanceolades, acuminades i serrades, i de flors rosades i solitàries. El seu fruit globulós, el préssec, conté una única i gran llavor tancada dins una closca dura i rugosa, té una pell envellutada, i una carn groga i blanquinosa. El seu tacte tou i la pell envellutada invita a mossegar-lo i ens porta a descobrir una àmplia gamma de dolços.

Informació nutricional: 

Els colors taronja i groc indiquen la presència de carotens a la pell i la polpa, els quals protegeixen el préssec dels insectes, bacteris, fongs i altres enemics naturals. També els pèls de la pell el protegeixen dels insectes. D’altra banda, el pigment groc el protegeix de l’acció de la llum solar i evita l’existència de radicals lliures a la carn d’aquesta fruita.
Quan aquestes substàncies arriben al metabolisme humà segueixen protegint les nostres cèl•lules. Així, el préssec enforteix el sistema immunitari i proporciona defenses davant els radicals lliures, reforça el teixit connectiu, els vasos sanguinis i els sistema cardiovascular, accelera el trànsit intestinal, millora l’estrenyiment, afavoreix l’eliminació de líquids i ajuda a perdre pes.
D’altra banda, l’alt contingut en niacina (vitamina B3) del préssec, juntament amb el magnesi, el seleni i el zenc, millora l’estat d’ànim i allibera de la intranquil•litat i els nervis.

Valors nutricionals (per 100 g):

Hidrats de carboni: 9 g; Fibra: 1,4 g; Potassi: 140 mg; Magnesi: 9 mg; Iode: 3 mcg; Vitamina C: 8 mg; Provitamina A: 17 mcg; Energia: 37 Kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

És una delícia menjar un préssec sol. Abans de tastar-lo, la seva aroma ja excita el nostre olfacte i ens porta a mossegar-lo.
En postres normalment s’utilitza per fer púdings i farcit per a pastissos, en forma de melmelada o confitura. El sorbet o el gelat de préssec són molt delicats i subtils. La preparació més famosa del préssec potser és l’anomenat préssec Melba, consistent en un préssec fresc i madur escalfat lentament en almívar, servit amb gerds i gelat de vainilla.
Ara bé, fora de les postres també podem trobar el préssec en amanides, amb espècies o acompanyat amb pernil.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Setembre

Poma

La poma és una de les fruites més cultivades al món (uns 64 milions de tones segons la FAO) i n’hi ha més de 7.500 varietats . Participen freqüentment en la cultura popular de molts països i tenen un gran simbolisme.
La poma és de 5 a 9 centímetres de diàmetre i al centre conté cinc carpels disposats en una estrella de cinc puntes on cada carpel conté d’una a tres llavors. Els diferents colors de la pell fan que les dividim en quatre grups: verdes, vermelles, grogues i bicolors, totes elles amb aromes i qualitats de carn diferents.

Informació nutricional: 

Tot i no contenir proteïnes, disposar de pocs hidrats de carboni i tenir molt pocs àcids grassos a la pell, quan la poma es deixa madurar a l’arbre esdevé una fruita molt rica en vitamines, especialment vitamina C i oligoelements.
Les pomes contenen fins a un 30 % de pectina, substància fibrosa que disminueix el nivell de colesterol i lípids a la sang, així com el nivell de tòxics com el plom i el mercuri. D’aquesta manera, les pomes disminueixen la pressió arterial, reforcen el cor, la circulació i els vasos sanguinis, i alhora depuren la sang.
El contingut d’àcid màlic i tartàric de la poma fa que consumir-ne ens ajudi a netejar l’intestí davant de possibles bacteris i ferments indesitjables i, a més, també ens reforci les genives.
Si parlem de minerals, veiem que la poma destaca en contingut de potassi. Aquest és imprescindible per a l’equilibri hídric de les cèl•lules de tot l’organisme, per a la transmissió nerviosa, la funció renal i l’activitat muscular.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 85,6 g; Fibra: 2,4 g; Lípids: 0,17 g; Glúcids: 13,81 g; Sucre simple: 10,39 g; Calci: 6 mg; Ferro: 0,12 mg; Magnesi: 5 mg; Fòsfor: 11 mg; Potassi: 107 mg; Coure: 0,027 mg; Sodi: 1 mg; Zenc: 0,04 mg; Energia: 52 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

La poma es pot menjar i elaborar gairebé de tantes maneres com varietats n’hi ha. Ara bé, aquesta fruita es caracteritza perquè sempre serà refrescant i sucosa.
Quan fem servir la poma, ja sigui com a ingredient principal o com a acompanyant, hem de tenir en compte quina varietat de poma utilitzem, ja que cada varietat ens aportarà diferents matisos: tota una gamma entre dolç i àcid i les seves diferents combinacions, i diferents textures, dura o tova, granulada o llisa, etc.
Les podem menjar com a fruita de taula sencera, en macedònia, en amanides o salses. També en podem fer puré o coure-les al vapor en talls fins per servir-les com a acompanyants de carn o peix.
El suc de la poma és una forma excel•lent d’aprofitar-ne les propietats, encara que s’estigui perdent la fibra. El gran avantatge d’aprofitar-la fent-ne suc és que es pot barrejar amb multitud de fruites i hortalisses, com per exemple la pastanaga o la llimona. D’aquesta manera obtenim sucs vertaderament reparadors i amb una potencialitat inesgotable de combinacions i propietats.

Inici de temporada: 
Agost
Final de temporada: 
Març

Physalis o alquequengui

El Physalis o alquerengui pertany a la família de les Solanàcies, com la patata, el tomàquet o l'albergínia. És un fruit rodó, d'uns 2 cm de diàmetre, semblant a un tomàquet cherry, de sabor dolç però lleugerament àcid. Originari de les zones càlides de Sudamèrica, fou introduït a Europa amb el descobriment d'Amèrica. Fins al segle XVI s'utilitzava principalment amb finalitats decoratives.

Informació nutricional: 

El Physalis ens aporta una quanitat important d'hidrats de carboni, tot i que el seu contingut calòric és molt baix. És ric en vitamines, especialment provitamina A, i també conté, tot i que en menor proporció, vitamina C i del grup B. També conté àcids orgànics, pectina (fibra soluble) i en menor quanitat taninsm que li confereixen una certa astringència.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 79 g; Proteïnes: 1,1 g; Hidrats de carboni: 13,1 g; Fibra: 4,8 g; Calci: 7 mg; Fòsfor: 38 mg; Vitamina A: 648 UI; Tiamina: 0,18 mg; Niacina: 1,3 mg; Àcid ascòrbic: 20 mg; Energia: 54 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

El Physalis és un fruit dolç, refrescant i fàcil de menjar, ric en substàncies d'acció antioxidant. Per tot això és molt recomanable el seu consum. Antigament amb les fulles del Physalis s'obtenia un vi que s'utiltizava com a laxant i diurètic. Actualment el Physalis es consumeix en fresc o transformat. Pel seu consum en fresc cal que la polpa hagi assolit l'estat de maduresa òptim, moment en què la polpa està completament groga o ataronjada. Si el consumim en fresc, podem utilitzar-lo també en amanides. El Physalis és ideal per l'elaboració de melmelades, compotes i productes de reposteria. També el podem fer servir per cuinar salses, gelats, pastissos, confitures i sucs. Combina molt bé amb la xocolata. La bellesa d'aquest fruit embolcallat el converteixen en un element excel·lent per la decoració dels nostres plats.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre

Pera

La pera prové de la perera (Pyrus communis), arbre caducifoli de la família de les rosàcies a la qual també pertanyen la pomera, el nesprer, el cirerer, el codony, etc. Els perers són arbres de mida mitjana que poden arribar fins als 17 metres d’alçada amb un port sense poda en forma piramidal. Les flors d’aquest arbre són blanques i, pel que fa a les fulles, aquestes són alternades i simples d’entre 2 a 12 centímetres de llarg.

Informació nutricional: 

El primer que cal destacar dels valors nutritius de la pera és el gran contingut en aigua, que en facilita la digestió i, per tant, una assimilació ràpida dels nutrients que conté. D’aquesta manera, la pera és molt recomanable per a persones a les quals es recomana veure molta aigua, alhora que té un efecte de neteja intestinal que soluciona el trànsit intestinal lent i altres alteracions digestives. A aquestes virtuts cal sumar l’aportació important de fibra d’aquesta fruita.
Pel que fa als oligoelements que conté la pera, com el potassi, el sodi, el coure, el zinc, el calci i el potassi, s’ha de dir que es troben en proporcions idònies per tal que el nostre metabolisme els assimili. Aquests elements són especialment interessants perquè ens ajuden a eliminar metalls pesats altament tòxics com el plom o el mercuri.
La pera és molt rica en àcid fòlic, important per al creixement i la formació de cèl•lules sanguínies. Aquesta vitamina del complex B és imprescindible per a la síntesi de l’hormona de la felicitat. També conté abundant potassi, important en l’eliminació de líquids, i vitamina C, indispensable per al sistema immunitari.
En cas de diarrea, no s’han de consumir peres en excés. Tampoc convé que les dones embarassades en mengin en excés, ja que el nadó podria desenvolupar una carència de determinats nutrients.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 83,71 g; Fibra: 3,1 g; Sucre simple: 9,8 g; Glúcids: 15,56 g; Proteïnes: 0,38 g; Lípids: 0,12 g; Potassi: 119 mg; Fòsfor: 11 mg; Calci: 9 mg; Magnesi: 7 mg; Sodi 1 mg; Ferro: 170 mcg; Coure: 82 mcg; Zenc: 100 mcg; Vitamina C: 4,2 mg; Vitamina A: 23 UI; Energia: 58 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Una vegada més, i amb més raó tractant-se d’una fruita tan sucosa, si es vol gaudir amb tota plenitud dels sabors, les textures i les aromes d’aquesta fruita és recomanable consumir-la sense gaires condiments ni acompanyaments.
La pera, com moltes altres fruites, pot participar tant en amanides verdes com de fruites, de la mateixa manera que també es pot utilitzar cuita com a acompanyament de segons plats. Destaca la bona combinació amb plats de caça.
D’altra banda, si ens centrem en els postres, la pera es pot elaborar i utilitzar d’incomptables maneres. És molt comú utilitzar-la per elaborar compota, però també és molt atractiva combinada amb xocolata o canyella, cuita al forn o crua en macedònia. També, si es liqüen constitueixen fantàstics sucs combinables amb multitud d’ingredients. La combinació de peres amb fruits secs és ideal per a treure la gana entre hores.

Inici de temporada: 
Maig
Final de temporada: 
Desembre

Oliva

L’oliva és una drupa fruit de la olivera (Olea europaea, del llatí oleum, ‘oli’, i europaeus, ‘Europa’). A diferència d’altres fruits en drupa, conté un component amargant (oleuropeina), poc sucre (2,6-6 %), i un alt contingut d’oli (12-30 %) depenent del moment de la collita i la varietat. Per ser consumida a taula, l’oliva s’ha de posar en aigua i canviar-la diverses vegades per tal que perdi l’amargor. Totes les olives són negres quan maduren però en general es cullen verdes per adobar-les.

Informació nutricional: 

En cap altre aliment, excepte llavors i brots, es troba tal riquesa de components com en l’oliva. El seu alt contingut d’oli, juntament amb la combinació bioactiva de diversos tipus d’àcids grassos, donen a l’oliva un caràcter especial. Aquests olis tenen un valor calòric elevat, per la qual cosa amb unes poques olives ja calmem la gana.
A la naturalesa, la vitamina E sempre acompanya els greixos i l’oliva no n’és una excepció. Aquesta vitamina protegeix totes les glàndules i sobretot el timus, el qual sense aquesta vitamina es contrau i provoca un envelliment més ràpid.
L’oli d’oliva premsat en fred està compost per un 20 % d’àcids grassos saturats i un 80 % d’àcids grassos insaturats. Aproximadament una desena part d’aquests últims formen els àcids grassos essencials que l’organisme per si sol no pot fabricar i, per tant, s’han d’aportar a través dels aliments. Els àcids grassos essencials són de vital importància per a les parets cel•lulars i dels mitocondris (els motors de l’organisme). Si la dieta no porta àcids grassos essencials, es redueix el nombre de mitocondris i, conseqüentment, baixa el rendiment. Aquests àcids també tenen cura de totes les glàndules productores d’hormones responsables d’inflamacions, edemes, picors, neuralgies i al•lèrgies, entre d’altres, de l’acció de certs àcids que les activen.

Valors nutricionals (per 100 g):

Aigua: 73,8 g; Fibra: 4,4 g; Hidrats de carboni: 1 g; Lípids: 20 g; Sodi: 1500 mg; Potassi: 300 mg; Calci: 63 mg; Fòsfor: 15 mg; Ferro: 1,5 mg; Retinol: 22 mg; Energia: 187 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

Les olives es gaudeixen de moltes maneres, però poques vegades tant com quan s’espera per un àpat juntament amb una cervesa o un aperitiu. Poden ser verdes i negres, de diferents mides, adobades de diferents maneres, sense pinyol o farcides.
Les olives encaixen bé en qualsevol amanida o plat en fred. Al nostre país hi ha gran varietat d’olives que s’utilitzen com a ingredient en guisats, farcits, salses, etc. Preparades com un puré, l’anomenada olivada, són ideals escampades en pa.
A la cuina l’oli d’oliva és molt preuat i està reconegut arreu del món com un dels productes més desitjats. És per això que aquells establiments que comptin amb un bon oli d’oliva a la seva cuina tindran a les seves mans un producte que els diferenciarà de la resta. Aquells plats preparats amb olis d’oliva de qualitat marcaran la diferència, pel seu gust i pels seus atributs alimentaris.
Val a dir que l’oli d’oliva suporta molt bé les altes temperatures sense desnaturalitzar-se, cosa que el fa molt adequat per fregir.
És preferible l’oli premsat en fred, i el grau d’acidesa s’ha d’escollir segons el plat que s’hagi de preparar i els gustos personals.

Inici de temporada: 
Gener
Final de temporada: 
Desembre

Nectarina

La nectarina és la variant glabre, és a dir sense pèl, del préssec. És fruit del presseguer (Prunus persica), el qual de tant en tant pot produir nectarines a partir de brots mutats. Aquests brots mutats se solen empeltar per tal de preservar aquesta variant.
De la mateixa manera que els préssecs, les nectarines poden tenir la carn blanca o groga, adherida al pinyol o solta. De pell suau i llisa, la nectarina és una mica més petita que el préssec.

Informació nutricional: 

Els colors taronja i groc indiquen la presència de carotens a la pell i la polpa, els quals protegeixen la nectarina dels insectes, bacteris, fongs i altres enemics naturals. D’altra banda, el pigment groc la protegeix de l’acció de la llum solar i evita l’existència de radicals lliures a la carn d’aquesta fruita.
Quan aquestes substàncies arriben al metabolisme humà segueixen protegint les nostres cèl•lules. Així, la nectarina, de la mateixa manera que el préssec, enforteix el sistema immunitari i proporciona defenses davant els radicals lliures, reforça el teixit connectiu, els vasos sanguinis i els sistema cardiovascular, accelera el trànsit intestinal, millora l’estrenyiment, afavoreix l’eliminació de líquids i ajuda a perdre pes.
D’altra banda, l’alt contingut en niacina (vitamina B3) de la nectarina, juntament amb el magnesi, el seleni i el zenc, millora l’estat d’ànim i allibera de la intranquil•litat i els nervis.

Valors nutricionals (per 100 g):

Hidrats de carboni: 9 g; Fibra: 1,4 g; Potassi: 140 mg; Magnesi: 9 mg; Iode: 3 mcg; Vitamina C: 8 mg; Provitamina A: 17 mcg; Energia: 37 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

En postres, la nectarina normalment s’utilitza per fer púdings i farcit per a pastissos, en forma de melmelada o confitura. El sorbet i el gelat de nectarina són molt delicats i subtils.
Ara bé, fora de les postres també podem trobar la nectarina en amanides, amb espècies o acompanyada amb pernil.
La nectarina comparteix amb el préssec les aptituds gastronòmiques generals, és per això que a la cuina la podem utilitzar de manera molt similar.

Inici de temporada: 
Juny
Final de temporada: 
Octubre

Mirabolà

El mirabolà és el fruit de la prunera de fulla vermella (Prunus cerasifera), arbre caducifoli de la família de les rosàcies. Aquest arbre s’utilitza com a fruiter i com a planta ornamental. És un arbre de mida mitjana, que normalment oscil•la entre els 6 i els 8 metres d’alçada. Les fulles fan de 4 a 6 centímetres de llarg i les flors blanques de cinc pètals fan entre 1,5 i 2 centímetres.
El mirabolà, semblant a una pruna petita, és globós, glabre, de cua força llarga i pela vermellosa o groguenca. Fa uns 2-3 centímetres de diàmetre.

Informació nutricional: 

Com que aquesta fruita conté totes les vitamines del grup B, menys la vitamina B12 i la biotina, el mirabolà és el millor estimulant del metabolisme dels hidrats de carboni, el qual actua sobre l’agilitat mental, el rendiment general i la superació de l’estrès i els nervis. Així mateix, reforça el cor i el sistema immunitari, a causa que la presència del diversos complex B ens és molt més útil que si aquestes vitamines es troben de forma aïllada.
El mirabolà té un alt contingut en zinc i ajuda a equilibrar el contingut de coure a l’organisme, fet important aquest últim ja que l’excés provoca inestabilitat emocional en forma de depressió, excitabilitat i intranquil•litat.
S’ha de destacar que a la pell de la pruna hi trobem àcids grassos poliinsaturats que eviten la deshidratació de la membrana de les cèl•lules del nostre organisme, de tal manera que bloquegen l’entrada de bacteris.
L’alt contingut en fibra ens ajuda a netejar l’intestí i ens ajuda en cas de trànsit intestinal lent.

Valors nutricionals (per 100 g):

Hidrats de carboni: 11 g; Fibra: 2,1 g; Potassi: 190 mg; Magnesi: 8 mg; Calci: 14 mg; Vitamina C: 3 mg; Provitamina A: 21 mcg; Vitamina E: 0,7 mg; Energia: 45 kcal.

Aptituds gastronòmiques: 

El mirabolà és semblant a una petita pruna. Es consumeix en fresc, ja que té un sabor dolç. Les varietats àcides d’aquesta fruita s’utilitzen per a elaborar dolços i gelees.

Inici de temporada: 
Juny
Final de temporada: 
Juliol
Contingut sindicat